S’ha publicat recentment una Sentència del Jutjat Mercantil nº 11 de Madrid de data 7 d’abril de 2016, en la qual es declara la nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstec hipotecari subscrits amb consumidors.

La demanda interposada per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes d’Estalvi i Assegurances d’Espanya (ADICAE) es formula contra els més de quaranta Bancs i Caixes següents: Arquia-Caja de Arquitectos, Banco de Galicia (avui absorbit pel Banco Popular), Banco Guipuzcoano, Banco Pastor, Banco Popular, Banco Vasconia (absorbit pel Banco Popular), BBVA, BCO Gallego, CAI, Caixa Galicia, Caixa Girona, Caixa Manresa (avui Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona y Manresa), Caixa Nova, Caixa Otinyent, Caixa Penedés, Caixa Rural de Baleares, Caixa Sabadell (avui Caixa d’Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa), Caixa Tarragona (avui d’Estalvis de Catalunya, Tarragona y Manresa), Caja Castilla La Mancha, Caja Círculo Católico de Obreros, Caja de Ahorro de Catalunya (avui Caixa d’Estalvis de Catalunya, Tarragona y Manresa), Caja de Ahorros de Extremadura, Caja de Badajoz, Caja Duero (avui Caja España de Inversiones, Salamanca y Soria, Caja de Ahorros y Monte de Piedad), Caja España (avui Caja España de Inversiones, Salamanca y Soria, Caja de Ahorros y Monte de Piedad), Caja General de Ahorros de Canarias, Caja Granada, Caja Insular de Ahorros de Canarias, Caja Rural Aragonesa y de los Pirineos, Caja Rural de Asturias, Caja Rural de Cuenca, Caja Rural de Granada, Caja Rural de Navarra, Caja Rural del Sur, Caja Segovia, Caja Sol, Caja Sur, Cajalon, Cajamar, Celeris Servicios Financieros, Credifimo CS, Ipar Kutxa, Sabadell Atlántico, Unicaja.

Seguint l’estela marcada per la jurisprudència del Tribunal Suprem en la Sentència de 9 de maig de 2013, es declara l’abusivitat de les clàusules sòl contingudes en les escriptures de préstec hipotecari per manca de transparència, al inserir-les en el condicionat general dels contractes, oferts a interès variable sense que ressaltés per part de les entitats la importància de la inclusió de la clàusula sòl en la vida econòmica del contracte, el que frustrava les expectatives del consumidor, que creia estar contractant un préstec a interès variable quan, sorprenentment, es trobava amb una clàusula que impedia beneficiar-se de les baixades d’interès del tipus de referència. Així mateix, les entitats financeres són condemnades a retornar als consumidors perjudicats les quantitats indegudament abonades en aplicació de les clàusules declarades nul·les a partir de la data de la publicació de la Sentència del Tribunal Suprem abans exposada.

S’ordena d’igual manera la cessació en la utilització per les entitats prestadores de les clàusules sòl, quan les mateixes es facin servir amb falta de transparència en la seva contractació, que a la pràctica comporta que els Bancs han d’especificar de manera clara i per escrit la inclusió de la clàusula sòl en les hipoteques que es formalitzin a partir d’ara.

Les clàusules sòl i sostre contingudes en els préstecs objecte del litigi esgrimit són similars en totes les entitats bancàries. Serveixin d’exemple les següents:

Kutxabank, S.A .: “El tipus d’interès resultant per a la part prestatària no serà en cap cas inferior al 3,500 per cent nominal anual ni superior al 7,00 per cent nominal anual.”

Banc Sabadell: “Tipus d’interès variable (.) Les parts convenen expressament que, qualsevol que sigui el que resulti de la revisió del tipus d’interès, el tipus aplicable d’interès ordinari així com el substitutiu, inclosa la possible bonificació, en cap cas serà superior al QUINZE PER CENT (15%) ni inferior al QUATRE AMB VINT PER CENT (4,25%). ”

Caixabank, S.A .: “Tipus d’interès variable (…) F) Límit a la variació del tipus d’interès. Els tipus màxim i mínim que pot assolir el interès nominal anual aplicable al préstec durant la fase subjecta a interessos variables serà de nou sencers i cinquanta centèsimes de sencer per cent (9,50%) i de quatre sencers per cent (4%) respectivament . ”

Tot i que la resolució no és ferma, ja que es pot recórrer la mateixa davant l’Audiència Provincial de Madrid, s’estableix de forma clara que les clàusules sòl i sostre utilitzades per Bancs i Caixes són abusives de forma genèrica i abstracta, el que facilita en gran manera la seva anul·lació via reclamació individual, procedint la devolució dels interessos pagats indegudament des del 9 de maig de 2013.

Si encara desconeix si el seu préstec hipotecari està afectat per una clàusula sòl, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres, resoldrem els seus dubtes i iniciarem la reclamació judicial dels imports pagats indegudament a l’entitat financera per aquest concepte.